Els nens no són adults petits

Los niños no són adultos pequeños 1

Els éssers humans vivim des del naixement en contacte permanent amb els contaminants ambientals transmesos per aire, aigua, dieta i sòl / terra. L’exposició a un contaminant en una etapa de la vida pot tenir efectes negatius en etapes posteriors, ja sigui en la mateixa persona o en els seus descendents.

L'infant i l’entorn

Els éssers humans vivim des del naixement en contacte permanent amb els contaminants ambientals transmesos per aire, aigua, dieta i sòl / terra. L’exposició a un contaminant en una etapa de la vida pot tenir efectes negatius en etapes posteriors, ja sigui en la mateixa persona o en els seus descendents.

En un món globalitzat, les exposicions ambientals no són una excepció. Gairebé tots els nounats en qualsevol lloc del món presenten nivells detectables de compostos orgànics persistents. El fenomen de la distribució planetària d’aquest tipus de compostos pot ser un dels exemples que justifica de la manera més clara la màxima “pensa globalment, actua localment”, ja que l’ús local d’aquests químics té efectes globals que poden arribar a ser més intensos en zones allunyades que no pas on s’han fet servir.

Els nens són més vulnerables a l’entorn que els adults, ja que els seus sistemes neurològic, immunològic i digestiu, entre d’altres, encara estan en formació. A més, els seus patrons de conducta, com ara gatejar, dur-se objectes a la boca, poden implicar una més gran exposició a alguns contaminants. És per això que els seu desenvolupament físic, social i intel·lectual, des de la concepció fins a l’adolescència, demana un ambient protegit.

Els factors d’origen de moltes malalties cròniques s’acumulen en l’organisme des de les primeres etapes de la vida, i tot el que ens passa en les etapes embrionària i fetal és d'importància vital. Per tant, hi ha un bon nombre de malalties en la infància associades amb un entorn contaminat. La contaminació ambiental contribueix a afectar el desenvolupament neuroconductual, immunitari i sexual dels infants. La nutrició materna durant l’embaràs, la lactància i la nutrició infantil juguen un doble paper en el desenvolupament del nen: per un costat, són una de les fonts d’exposició a contaminants; per l’altre, també són una font de nutrients beneficiosos per a la salut.

La investigació epidemiològica (la disciplina que estudia l’origen i la distribució de les malalties en les poblacions humanes, amb el fi de prevenir-les) s’ha basat clàssicament en l’estudi de les causes de diversos processos patològics definits com a malalties o síndromes. En els últims anys, hi ha hagut un interès creixent per estudiar petites alteracions que, encara que es puguin considerar com a normals per a un individu, poden ser importants des d’un punt de vista poblacional, en cas que un gran nombre de persones s’hi trobin exposades. Aquest seria el cas de la major part de contaminants que podem trobar en els països desenvolupats, on els nivells en la població general són massa baixos per causar trastorns aguts, però són prou alts per produir petites alteracions que, sumades a altres factors de risc més coneguts, a la llarga poden ajudar a desenvolupar alguna patologia. Sigui quin sigui el grau d’afectació d’aquests compostos sobre la salut, el fet d’estudiar-les en les primeres etapes de la vida obre les portes a un camp molt important per a la salut pública: la possibilitat d’aplicar mesures de prevenció per reduir o eradicar el problema.