Veure totes les notícies

Notícies

Dimarts, 28 d'agost de 2018

INMA: "Avançant en el coneixement de les exposicions durant l'embaràs"

Els utensilis de cuina antiadherents, els productes de cura personal o els productes antitaques en els envasos alimentaris poden contenir perfluoroalquils (PFAS), un grup de contaminants sintètics àmpliament usat a la indústria. Se sospita que l'exposició prenatal als PFAS pot afectar a la salut infantil. Aquestes substàncies també es concentren en el peix i marisc.

Els PFAS són substàncies amb una alta afinitat a l'albúmina sèrica i la seva vida mitjana és d'uns tres a set anys. Es van estudiar quatre: el sulfonat de perfluorohexà (PFHxS), el sulfonat de perfluorooctà (PFOS), el perfluorooctà (PFOA) i el perfluorononanoat (PFNA).

Els factors que determinen l'exposició final de les dones embarassades a aquestes substàncies encara no estan clars. La concentració de PFAS en sang de la mare pot estar influïda per una gran varietat de factors soci-demogràfics així com dietètics, però no hi ha consens sobre quins són més rellevants durant l'embaràs. Tampoc s'ha estudiat adequadament la contribució del peix o altres aliments a aquesta exposició. A més a més, els principals estudis que han abordat el rol dels determinants socio-demogràfics o dietètics en la concentració d'aquestes substàncies en l'organisme van utilitzar mostres d'abans o durant el 2002, quan la producció de PFOS encara no s'havia començat a eliminar.

Davant aquesta incertesa, un estudi de les cohorts INMA de Gipúzkoa, Sabadell i València dels anys 2003 a 2008, va analitzar les concentracions prenatals de PFAS en 1216 mares d'aquestes cohorts i la seva associació amb diferents factors socio-demogràfics i dietètics. Les mostres de plasma sanguini es van recollir en el primer trimestre. Aquest estudi és un dels més grans realitzats a la regió Mediterrània i el més nombrós a analitzar fonts dietètiques de PFAS durant l'embaràs.

Dels PFAS, els PFOS van ser els que van mostrar majors concentracions. El país d'origen matern i el lloc de residència van ser els factors que més van influenciar la concentració de PFAS, sent menors en dones nascudes fora de l'Estat espanyol que en dones nascudes en ell i menors en aquelles que vivien a Gipúzkoa que en aquelles que vivien a Sabadell i València (sobretot PFHxS). Les concentracions també van ser menors en les més joves (para PFHxS i PFOS) i en aquelles que havien tingut més fills (para PFOA i PFNA). Un altre dels factors associats a menor concentració va ser l'haver alletat durant més de 6 mesos, respecte a aquelles que no ho havien fet mai (para PFHxS i PFOA). Respecte a la dieta, el consum de peix i marisc va ser el principal factor associat a una major concentració d'aquestes substàncies, sobretot de PFOS. També es va trobar major concentració amb major presa de carn vermella, però no amb el consum d'aigua d'aixeta, com sí s'havia trobat en altres estudis.

Alguns dels PFAS (PFOS i PFOA) es van detectar en gairebé totes les dones, la qual cosa suggereix que durant els anys 2003 a 2008 l'exposició era generalitzada. No obstant això, la seva concentració va ser gairebé 4 vegades menor que en cohorts anteriors dels Estats Units (recollides durant els anys 1999-2002), mentre encara es produïen àmpliament.

REFERENCE: Manzano-Salgado CB, Casas M, Lopez-Espinosa MJ, Ballester F, Martinez D, Ibarluzea J, Santa-Marina L, Schettgen T, Vioque J, Sunyer J, Vrijheid M. Variability of perfluoroalkyl substance concentrations in pregnant women by socio-demographic and dietary factors in a Spanish birth cohort. Environ Int. 2016 Jul-Aug;92-93:357-65.

Link: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/27132161